blog-01

Tinc la sort de tindre tres xiquets (un xiquet i dues xiquetes) i la responsabilitat de la seua educació. Respecte a l’educació escolar, eixa tasca de pare, la deixes en un control diari dels deures o activitats, a banda de les reunions de tutoria i conferències informatives del curriculum i metodologia educativa utilitzada, així com en la inscripció i assistència a L’AMPA escolar. La participació en l’escola és, bàsicament, mitjançant els meus fills i el seu tutor; però, recientment he viscut una experiència que no sé molt bé com definir-la, i les conseqüències que tindrà.

L’escola Victor Oroval de Carcaixent, on està la meua filla, ha iniciat el procés de transformació de l’escola en Comunitat d’Aprenentatge.

Això de transformar un centre educatiu públic en una Comunitat d’Aprenentatge, d’entrada no s’entén molt bé.

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

Aquest model educatiu està en consonància amb les teories científiques a nivell internacional que destaquen dos factors clau per a l’aprenentatge en la societat actual: les interaccions i la participació de la comunitat; així es fonamenta en els documents de institucions europees com son el Projecte d’investigació educatiu del Programa Marc Europeu, INCLUD-ED.

Les Comunitats d’Aprenentatge impliquen totes les persones que de forma directa o indirecta influeixen en l’aprenentatge i el desenvolupament de les i els estudiants, incloent-hi professorat, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, membres d’associacions i organitzacions veïnals i locals, persones voluntàries… Partint dels somnis de tota la comunitat educativa i mitjançant el diàleg i la ciència aquest projecte transformador està assolint un doble objectiu: superar el fracàs escolar i millorar la convivència.

Aquest sistema permet, per exemple, que els alumnes puguin proposar temes que els agradaria estudiar a classe, que els mestres inclouen als estudis, sense deixar el currículum educatiu de la Generalitat Valenciana.

No hi ha una normativa comú, encara, per a les Comunitats d’Aprenentatge. El País Basc, Aragó, Catalunya i Andalusia tenen legislació per a desenvolupar les Comunitats d’Aprenentatge, aquesta última es del any 2012 i diu en el seu preàmbul:

 “Todas las investigaciones educativas avalan que la participación es un elemento cualitativamente muy relevante en la mejora de los rendimientos y consecuentemente en el éxito escolar. La corresponsabilidad en los aprendizajes implica y desarrolla sentimientos de pertenencia, de vinculación, de colaboración y de compromiso con la mejora. Por ello, fomentar la participación de los diferentes sectores de la comunidad educativa, alumnado, familias y sociedad, es algo más que una moda u oportunidad y se muestra en la actualidad como una condición esencial para la eficacia y el éxito educativo

En qualsevol cas, podeu obrir aquest enllaç molt  instructiu:

http://prezi.com/zs1k62l96jpa/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

Teresa Sordé i Martí, (doctora en Sociologia per la Universitat de Harvard (2007) i per la  Universitat de Barcelona (2004), i professora del Departament de Sociologia de la UAB) emprant el símil amb la medicina es pregunta: Per què no s’aplica a l’educació els mecanismes d’eficiència de la medicina? Consentiríem com a mares i pares que un metge donara una medicina als nostres fills i filles que no hagués superat els controls sanitaris o no fora efectiu? Per què es continuen aplicant a les escoles actuacions educatives que no condueixen a l’èxit dels escolars?

Per sorgir de les ocurrències i fer el salt a un model educatiu científic, Teresa Sordé proposà el model educatiu “Comunitats d’Aprenentatge”, fruit de la investigació durant 15 anys en diferents escoles a nivell internacional, que està basat en evidències científiques i resultats exitosos per a tot l’alumnat.
Davant tot allò que sabem condiciona les xifres de fracàs escolar, Comunitats d’Aprenentatge proposa solucions a tot allò que ja saben a través dels estudis i investigacions sobre l’educació, factors, causes i repercusions.

El canvi produït en la meua percepció de l’educació dels meus fills, ha segut arrel de la participació en els grups interactius, per mig d’aquest grups es potencia que els nens i les nenes s’ajudin entre si per realitzar les diferents tasques, de manera que la competitivitat es veu substituïda per la solidaritat. Cap nen o nena és separada de les altres; totes realitzen la mateixa activitat i parteixen de l’ajuda mútua per resoldre-la. D’aquesta manera, els grups interactius multipliquen les estratègies d’aprenentatge: es resolen les tasques mitjançant interaccions amb les diferents persones adultes que són a l’aula i amb els propis companys i companyes, que sovint utilitzen uns arguments i un llenguatge que fan més comprensibles certs coneixements.

Després de acudir a l’aula una volta a la setmana, estic en els xiquets d’infantil, de 3 anys, i tinc que dir-vos veritablement, que és una experiència autèntica, te n’adones de la responsabilitat de l’educació. No és enviar al meu fill a l’escola o inclús a activitats extraescolars, per a que estiga ocupat tot el dia i jo només tindre que preocupar-me de portar-lo i arreplegar-lo; esta nova concepció de l’escola com a Comunitat d’Aprenentatge és la implicació en participar en l’aprenentatge del teu fill i de tots els companys de l’escola. Aleshores, hi ha més activitats i projectes (tertúlies literàries dialògiques, formació de familiars, etc…).

Al remat, quan vaig per el carrer i un xiquet de 3 anys de l’escola crida el meu nom en la vorera d’enfront, em sent molt satisfet i en la sensació de que tinc que aprendre moltes coses en l’escola.

    • joan 28 febrero, 2015 at 9:59 am Responder

      aprofitem les sinergies!

      • Enrique Carbonell | Abogados 1 marzo, 2015 at 9:36 am Responder

        I tant… l’experiència d’altres ens corrobora que será així.

    • María José 28 febrero, 2015 at 10:02 am Responder

      Está molt bé que centres educatius se convertixquen en Comunitats d’Aprenantatge i poder implicar-se la famìlia en la educació dels seus fills.

      • Enrique Carbonell | Abogados 1 marzo, 2015 at 9:39 am Responder

        Estic completament d’acord amb tú. Llástima que aquesta corrent d’ensenyament no estiga més instaurada. Gràcies per l’aportació.

    • Sílvia Monrós 28 febrero, 2015 at 1:07 pm Responder

      Estic dacord amb tu,no entenc com a les escoles continuen utilitzant metodologies desfaçades, que està més que demostrat que duen a la competitivitat i al fracàs escolar de molts xiquets i xiquetes que en un moment donat no poder dur el ritme dels companys i companyes, amb les comunitats d’aprenentatge interioritzen continguts i valors que no estan al currículum de la Comunitat Valenciana i que són esencials. Enhorabona i gaudeix l’oportunitat.

      • Enrique Carbonell | Abogados 1 marzo, 2015 at 9:46 am Responder

        Sílvia, l’educació en el nostre País és fruit de interesos polítics més que de criteris pedagògics, sociològics, etc.., d’ahí els constant canvi normatiu en els curriculums docents. Afortunadament, la llibertat és demostra, per eixample, en les Comunitats d’Aprenentatge. Jo també estic d’acord amb tu.

Suscríbete al blog:

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

© Copyright 2016. Web diseñada por Fátima Cortell | Diseño Web | Todos los derechos reservados a Enrique Carbonell | Abogados | Política de Privacidad