blog-small-03

Tenim la desgràcia, “algunes vegades”, de tindre que esperar a que l’administració una volta ja ens aprova un dret, una pensió, o el reconeixement d’alguna prestació econòmica que ens pertany, no ens donen els diners, o no fan lo que tenen que fer per fer efectiu el dret que m’han concedit.

Aleshores, qué ens diu la llei que podem fer. Per aquest cas, tenim l’article 29 de la Llei de jurisdicció contenciosa administrativa, i diu així:

“Article 29

1. Quan l’Administració, en virtut d’una disposició general que no requereixi actes d’aplicació o en virtut d’un acte, contracte o conveni administratiu, estigui obligada a fer una prestació concreta en favor d’una persona determinada o de diverses, els que hi tinguin dret poden reclamar a l’Administració el compliment d’aquesta obligació. Si en el termini de tres mesos des de la data de la reclamació l’Administració no ha donat compliment a la sol·licitud o no ha arribat a un acord amb els interessats, aquests poden deduir recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració.

2. Quan l’Administració no executi els seus actes ferms, els afectats poden sol·licitar la seva execució, i si aquesta no es produeix en el termini d’un mes des de la petició, els sol·licitants poden formular un recurs contenciós administratiu, que s’ha de tramitar pel procediment abreujat que regula l’article 78”.

En el cas que tinguem un decret o una resolució que ens digen, Sr. Reclamant vostè té dret a percebre la quantitat de X euros, ens fiquem molt contents ens gastem ja els primers diners en celebrar-ho, però els diners no venen i passa el temps sense que vinguin.

També podríem plantejar-nos, si com a ciutadà, podríem exigir a l’Administració el compliment que la llei els obliga, per eixample a l’Ajuntament lo que diu l’article 26.1 de llei de les bases de règim local, que també pot ser aplicable l’article 29 de la llei contenciós administratiu.

Aleshores, el que tenim que fer és presentar un escrit a l’Administració reclamant el acte administratiu que no han executat. Lo curiós es dona en el cas següent, tant l’apartat primer com el segon de l’article 29 fan referència a actes administratius a favor de una persona determinada, en la matisació de que per tindre que aplicar l’apartat segon l’acte té que ser ferm. Aleshores, ¿a qui dels dos apartats tinc que fer referència?; és magnífic el raonament que feu D. Francisco González Navarro, Magistrat del Tribunal Suprem, en la Sentència del Tribunal Suprem, Sala de lo Contenciós, Secció Sexta, recurs de casació nº 3100/2003, de data 20 de juny de 2005, (Fundament Jurídic QUINT), per a interpretar l’article 29 en el seu apartat segon en relació al primer (podeu consultar ací):

“(….)la jurisprudencia, apartándose de la letra de la ley, supo hallar una vía hermenéutica que permitió ordenar no sólo esa concreta medida cautelar sino las medidas cautelares adecuadas al caso; y si aquí lo que hay es un titular de una licencia de construcción que no puede hacer efectivo su derecho a edificar porque la Administración -que es quien puede hacerlo- no remueve los obstáculos jurídicos y materiales que impiden ejecutar ese derecho, pese a que esa misma Administración, después de llevar a cabo el control previo de adecuación a la legalidad de lo solicitado, documentó en ese acto administrativo que se llama licencia de edificación que, efectivamente, la edificación proyectada se adecuada a la normativa vigente; y si el artículo 29 emplea una expresión -ejecutar actos firmes- sin especificar cuál es el medio de ejecución que hay que utilizar para que esa ejecución pueda llevarse a cabo, los Tribunales de justicia que tenemos el deber constitucional de garantizar una tutela judicial efectiva, tenemos en este caso que cumplir ese imperativo constitucional, y -descendiendo desde la superficie de la letra de la ley a las capas profundas donde se encuentra el derecho que vivifica aquélla y la sustenta- debemos tratar de remover esos obtáculos que están impidiendo, en el caso que nos ocupa, la efectividad de la licencia otorgada. Y no quiera verse en esto que decimos retórica estéril, pues no sólo la Administración, sino también el Poder judicial ha de actuar con sujeción plena a la ley y al derecho: mandato constitucional (art. 103.2) que es de general aplicación a todos los poderes públicos.

Así las cosas, y con el máximo respeto para la Sala de instancia y para las posiciones doctrinales que vienen esforzándose en interpretar un precepto que es cualquier cosa menos claro, este Tribunal de casación entiende que la acción ejercitada de la parte recurrente encaja sin dificultad en ese número 2 del artículo 29. Siempre, claro está, que estemos en presencia, de un acto firme en virtud del cual haya obtenido el derecho a que el Ayuntamiento inicie el procedimiento expropiatorio para proceder luego a llevar a cabo las subsiguientes actuaciones materiales que se solicitan”.

Lo veritablement important, és que el termini per a presentar el recurs contenciós administratiu comença a contar a partir de la presentació de l’escrit reclamant l’execució del acte administratiu, i això es molt important, dons els terminis son distints en l’apartat primer i en l’apartat segon.

En el cas de l’apartat primer de l’article 29, l’administrat té un termini de dos mesos per a presentar el recurs contenciós a contar una volta hagen passat tres mesos de la presentació de l’escrit reclamant els diners. Es a dir, cinc mesos contant a partir de la presentació del escrit reclamant el pagament (si és lo que es reclama).

En canvi, l’apartat segon de l’article 29 estableix un termini d’un mes des de  la petició per a que comencen el dos mesos per a presentar el recurs contenciós, lo que vol dir, que tenim tres mesos contant a partir de la presentació de la petició.

La conseqüència pot ser molt greu, per eixample, si interposem recurs contenciós al quart mes de la petició pensat que està subjecte a l’apartat primer del 29, i al remat, era un acte ferm i per tant, és de aplicació l’apartat segon, ens trobarem un aute del jutjat de lo Contenciós desestimant el recurs contenciós per caducitat de l’acció al haver transcorregut el termini de temps per a poder recórrer, i sense els diners.

Suscríbete al blog:

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

© Copyright 2016. Web diseñada por Fátima Cortell | Diseño Web | Todos los derechos reservados a Enrique Carbonell | Abogados | Política de Privacidad