CARTA OBERTA A LES ESCOLES ESPORTIVES MUNICIPALS DE CARCAIXENT

Comencem diguent que l’impacte de la COVID-19 a l’àmbit esportiu està afectant a la nostra salut emocional i mental. Nombrosos estudis demostren que la inactivitat física i la manca de mobilitat en llargs períodes de temps, es tradueix en pèrdua de força muscular i aparició de rigidesa articular, disminució de les nostres capacitats coordinatives i funcionals. Si l’activitat física en situacions normals és una eina necessària de promoció de la salut i prevenció i control de malalties, amb el confinament era encara mes imprescindible conscienciar a la població amb campanyes de promoció de l’activitat física a casa. El desconfinament de la població en general i la possibilitat de tornar a fer pràctica d’activitat física a l’aire lliure en franges horàries determinades ha mostrat el valor i la importància de mantenir-nos actius. Però cal fer-ho de forma ordenada i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries[1].

A més, el Congrés dels Diputats, en la seua sessió de 14 d’octubre de 2020, va declarar l’esport com a Activitat d’Interès General, amb una amplíssima majoria formada per tots el grups parlamentaris amb l’única excepció de l’abstenció del grup parlamentari de VOX.

La nostra Llei Valenciana d’Esport[2] estableix el dret de tots els ciutadans a practicar, conéixer i participar en l’esport i en l’activitat física en condicions d’igualtat i sense cap discriminació. La llibertat i la voluntarietat han de presidir qualsevol manifestació de caràcter esportiu, i s’hi ha d’eradicar tot tipus de discriminació[3].

Aquest principi d’igualtat i de manca de qualsevol discriminació, ja fa més de vint anys que en Carcaixent, el meu poble, ho portem a pràctica mitjançant les Escoles Esportives Municipals.

La seua tasca és fomentar l’esport, i potenciar tots els valors establerts en la Carta Europea de l’Esport, en línia amb les tendències actuals en la pràctica esportiva, que contempla l’esport amb amplitud, acollint en el seu conjunt «totes les activitats físiques amb finalitat d’expressió o millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l’èxit de resultats en competicions de tots els nivells».

Concretament, en el desenvolupament de les relacions socials, les Escoles Esportives Municipals de Carcaixent, han sigut un eixample a seguir per la integració dins l’esport de tots els xiquets i xiquetes en edat escolar (educació primària), independentment de la seua condició social, econòmica, cultural, raça, religió i ideologia. Sols tenen que ser xiquets/xiquetes.

Diguem “han sigut”, perquè portem ja varies setmanes d’inici del curs escolar, amb enquesta inclosa per tantejar als pares si volem els servei de les Escoles Esportives Municipals, i a hores d’ara, no sabem si continuaran, no continuaran, o el COVID-19 impossibilita que hi haga esport per als xiquets.

Malgrat el COVID-19, totes les federacions esportives, clubs esportius i entitats esportives de la Comunitat Valenciana estan lluitant, dia darrere dia, per complir amb els protocols sanitaris perquè els xiquets i xiquetes puguen fer esport. I ací, al meu poble, les Escoles Esportives Municipals, després de 20 anys ininterromput de una tasca encomiable, pareix que el seu silenci va a privar a tots els xiquets del poble, que no tenen recursos econòmics i/o accedir a altres llocs,  de la pràctica esportiva i dels beneficis físics, emocionals i perquè no, d’integració i no discriminació social, que se’n deriven i que, segons han manifestat opinions qualificades, contribueixen a que els xiquets estiguen en millor disposició de fer front al COVID-19.

Malauradament, hi ha altres problemes que de segur “justifiquen” la paralització o extinció de les Escoles Esportives Municipals de Carcaixent, però cap excusa té el silenci, l’abandonament, deixadesa, desemparament i renúncia, clavant el cap dins el forat i que pase el que tinga que pasar. El resultat del seu perniciós silenci té com a conseqüència, al fi i al cap, el que han deixat a tots els xiquets i xiquetes, de qualsevol condició i capa social, sense poder fer esport i estar més preparats front al COVID-19, confiant en la represa de les activitats esportives, tot i que la resta d’entitats esportives poden practicar-lo, a pesar de la pandèmia.

 

[1] “Estudi d’impacte de la COVID-19 sobre el sector privat amb ànim de lucre de l’esport de Catalunya”. Secretaria General de l’Esport Generalitat de Catalunya.

[2] Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana (DOGV num. 6487/24.03.2011).

[3] Article 2.1 Llei 2/2011, de 22 de març.