MODEL RECLAMACIÓ TAXA D’ESCOLES ESPORTIVES MUNICIPALS CARCAIXENT 2019-2020

Allà pel mes d’agost d’aquest any, concretament el 21.08.2020, en la web de l’ajuntament de Carcaixent, es va publicar la següent noticia:

Aleshores, com ha passat molt de temps sense que l’ajuntament haga fet absolutament res, vos facilitem formulari per poder sol·licitar la devolució de la part proporcional dels dos mesos i mig que no va haver-hi prestació del servei municipal:

A L’AJUNTAMENT DE CARCAIXENT

D/Dª________________________________________, major d’edat, veí/veïna de Carcaixent, amb domicili al carrer _____________________, amb DNI __________________, com a pare/mare/tutor del menor _________________________, inscrit al curs 2019-2020 d’Escoles Esportives Municipals de Carcaixent, davant d’aquest Ajuntament de Carcaixent,

EXPOSE

1. Que en aplicació del que disposa en la fulla web de l’ajuntament de Carcaixent, secció de noticies, de data 21.08.2020, en la qual, la Regidoria d’Espòrts es compromet “a la devolució de la taxa d’Escoles Esportives 2019-2020 no disfrutada atenent a la situació de la COVID-19 correspondrà a la part proporcional dels dos mesos i mig en els quals no es va poder realitzar l’activitat” (http://www.carcaixent.es/es/general/report/informacio-referent-devolucio-part-proporcional-matricula-escoles-esportives-municipals-2019-20-que-no-va-disfrutar-atenent-covid-19), aquesta Administració pública estava obligada a la devolució de la taxa d’Escoles Esportives Municipals per l’import proporcional del servei no prestat per la declaració de l’estat d’alarma en data 14.03.2020, sense que malgrat el temps transcorregut, haga realitzat cap activitat per fer-la efectiva
2. El dia 14 de març de 2020, i per aplicació del RD 463/2020 de la mateixa data, es va declarar el confinament domiciliari de la població, la qual cosa va suposar la impossibilitat forçosa de complir amb l’assitència a les Escoles Esportives Municipals. De conformitat amb el Reial decret llei 11/2020 de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, i en concret en aplicació del seu article 36 apartat 4 i de l’article 160 apartat 2 del Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, l’Ajuntament de Carcaixent mitjançant la publicació referenciada en el punt 1, va fer efectiva la resolució del contracte de prestació de serveis. En data 19.05.2020, l’ajuntament va donar per finalitzat el curs 2019-2020. 
3. Per aquest motiu, reclamem en aquest acte la devolució de la taxa pel temps proporcional de la manca de prestació del servei municipal, des del 14 de març de 2020, fins el 30 de maig de 2020.
4. Que s’ha vulnerat el principi de seguretat jurídica i el principi de confiança legítima, com s’ha pronunciat la Secció Quarta de la Sala 3ª del Tribunal Suprme, en sentència de 12 de febrer de 2010, recurs de cassació 175/2007, Fonament de Dret Denou:

   «El principi de seguretat jurídica constitueix un dels principis generals del dret comunitari a l’igual que la protecció de la confiança legítima. Per això la jurisprudència exigeix, tal com recorda l’apartat 47 de la Sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de 2 de desembre de 2009, Aventis Pasteur SA, assumpte C- 358/08, que «l’aplicació de les normes de Dret sigui previsible per als justiciables, imperatiu que té una importància especial quan es tracta d’una normativa que pot implicar conseqüències financeres, per tal de permetre que els interessats coneguin amb exactitud l’abast de les obligacions que els imposa » (vegeu la sentència de 10 de setembre de 2009, Plantanol, C-201/08, apartat 46 i la jurisprudència que s’hi cita).

   Ha dit també el Tribunal de Justícia en la seva sentència de 15 de juliol de 2004, assumpte C-459/02, Association agricole pour la promotion de la Commercialisation laitiére Procola, apartat 29 que «El principi de la confiança legítima només pot ser invocat contra una normativa en la mesura que els propis poders públics hagin creat prèviament una situació que pugui infondre una confiança legítima (vegeu, en aquest sentit, la sentència de 15 de gener de 2002, Weidacher, C-179/00, Rec. pàg. I- 501, apartat 31).A més, quan un operador econòmic prudent i diligent està en condicions de preveure l’adopció d’una mesura que pugui afectar els seus interessos, no pot invocar el benefici de tal principi si aquesta mesura s’adopta (vegeu, en aquest sentit, la sentència Irish Farmers Association i altres, abans esmentada, apartat 25) «.

   Pel que fa a el principi de confiança legítima i seguretat jurídica la doctrina de l’Tribunal Constitucional expressada en la seva STC 248/2007, de 14 de desembre, FJ 5è, amb cita de moltes altres ha manifestat, «s’ha d’entendre com la certesa sobre la regulació jurídica aplicable i els interessos jurídicament tutelats, procurant «la claredat i no la confusió normativa»( STC 46/1990, de 15 de març, FJ 4) , de manera que «només si en l’ordenament jurídic en què s’insereixen, i tenint en compte les regles d’interpretació admissibles en Dret, el contingut o les omissions d’un text normatiu produïssin confusió o dubtes que generessin en els seus destinataris una incertesa raonablement insuperable sobre la conducta exigible per al seu compliment o sobre la previsibilitat dels seus efectes, podria concloure que la norma infringeix el principi de seguretat jurídica «.

   En el sentit indicat, el TJUE, en la seva sentència de 5 de maig de 2011, Comissió contra Itàlia, C-305/2009, paràgraf 46 ha exclòs que els Estats puguin al·legar l’anormal funcionament dels seus òrgans, en aquest cas els jurisdiccionals, tot això en compliment del l’article 14.3 de l’esmentat Reglament.

   En el mateix sentit, cal tenir en compte que el «principi de protecció de la confiança legítima del ciutadà» en l’actuació de l’Administració no s’aplica als supòsits de qualsevol tipus de convicció psicològica subjectiva en el particular, sinó quan aquesta «confiança »es fonamenta en signes o fets externs produïts per l’Administració prou concloents que indueixin a aquell a confiar en la« aparença de legalitat »que l’actuació administrativa a través d’actes concrets revela (Cfr.SSTS 15 novembre 1999  , 4 juny 2001  [RJ 2002 \ 448] i15 abril 2002  [RJ 2002 \ 6495], entre d’altres).

Per això,

DEMANO:

Que compliu sense demora la prestació que he determinat en l’apartat 1 i 2 d’aquest escrit.

Carcaixent, ____ de/d’_________________ de _________________

P.D.: Recordar que l’article 21 de la Llei 39/15, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques, estableix l’obligació de l’administració de respondre a l’administrat.

L’esperança és l’últim que és perd.