Des de sempre he sentit dir que un apretó de mans quan es compren les taronges, vàl més que qualsevol document contractual. Qui no ha sigut testimoni de frases com “ja he venut les taronges”, “les he venut a ull”, “quan les venguen em pagaran al preu que estiga”.
Desgraciadament els incompliments contractuals també es donen en eixos tractes verbals de tota la vida, i és ací quan ve la desconfiança i la necessitat de regular eixe costum tan arrelada en la nostra terra valenciana, com és la compravenda de taronges a l’agricultor persona física que durant tot l’any va cuidant els seus campets per a poder traure una rendibilitat al vendre el seu producte.
D’ací, va sorgir la Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries, que a més de regular les diferents modalitats especials de contracte de compravenda que han sigut costum en el camp valencià, també legisla sobre l’arrendament històric valencià, i la regulació del costum del tornallom, una modalitat consuetudinària de col·laboració agrària que, més enllà del voluntarisme solidari, es configura com una autèntica obligació jurídica.
Però una de les finalitats fonamentals d’esta Llei és la de protegir al xicotet agricultor enfront de determinades pràctiques abusives que, amb l’única intenció de no fixar un preu cert i vinculant, sempre en perjuí de l’agricultor, fa passar per contractes de comercialització el que, per la seua naturalesa i funció, són verdaderes i pròpies compravendes.
El Preàmbul de la Llei ja és clarivident: “L’àmbit de protecció de la norma s’ha circumscrit a l’agricultor i a l’agricultora persones físiques que venen els productes de la terra i del seu treball, per ser el paradigma en què concorren els pressupostos i els valors a què la norma respon: no fer responsable del compte i risc de la comercialització del producte a qui no hi intervé ni està en condicions de fer-ho. Al contrari, quan la producció sorganitza sota la forma societària amb personalitat diferenciada, el risc dabús desapareix o no té les conseqüències socials i econòmiques que s’aprecien en l’altre supòsit, havent de prevaldre en este cas el respecte a la llibertat de pactes en un context de lliure comerç entre iguals”.
Amb este fi establix en la Disposició Addicional Segona que “es reputaran nuls, per contraris a esta llei, els pactes pels quals l’agricultor o l’agricultora persona física, cedisca les facultats de disposició sobre la collita a canvi duna retribució inicialment indeterminada, ja s’expresse amb la clàusula «a comercialitzar» o qualsevol altra; i en general, totes les formes i clàusules contractuals que facen suportar l’agricultor o a l’agricultora, persona física, els riscos de la comercialització de la collita en la qual no intervé.
Es tindrà per preu cert del contracte el que s’arreplegue en l’Observatori de Preus dels Productes Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana per a la varietat objecte del contracte en la setmana en què es produïx la recol·lecció o la mitjana destes si foren diverses.
Per tant, La nul·litat de les clàusules d’indeterminació de preu que s’en deriva de la referida disposició addicional segona obliga a la integració del contracte, conforme és habitual en el dret de consum quan es tracta d’elements que en són essencials.; a eixos efectes, s’ha considerat oportú establir una referència objectiva, com són els preus publicats per l’Observatori de Preus dels Productes Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana per a la varietat objecte de contracte al temps d’efectuar la recol·lecció.
Lamentablement, continuen aprofitant-se de la ignorància del consumidor de quins són els seus drets, i en el cas present, de l’agricultor valencià; és habitual i reiterat este abús que només té una única forma d’eliminar-se, amb la informació per a previndre les pràctiques abusives que durant tant temps han suportat els nostres xicotets agricultors.
